Cases Passivhaus
Què és una casa Passivhaus?
Les cases passives amb certificació Passivhaus es basen en solucionar una qüestió molt bàsica, la de trobar el punt òptim d’inversió per a obtenir un estalvi màxim al llarg de la vida útil de l’edifici. Això pel que fa a l’aïllament tèrmic, per exemple, s’entén molt bé el que vol dir; un pot tenir la intuïció que quan més aïllament tèrmic hi ha en els murs exteriors d’una casa és millor perquè així caldrà utilitzar menys la calefacció. I això és cert, si no es té en compte el cost del material aïllant (i de la seva col·locació) o el fet que, segons com, massa aïllament és contraproduent a l’estiu, quan probablement es necessiti evacuar la calor que es produeix dins de l’edifici pel simple fet que s’hagi de ventilar. Així doncs, l’estàndard Passivhaus no proposa uns gruixos d’aïllament fixos, sinó que posa uns criteris de demanda màxima d’energia per a climatització molt exigents, tant per hivern com per estiu, segons cada zona climàtica, però que en general podem resumir en 15 kWh/m2 any per a calefacció i 15 kWh/m2 any per a refrigeració. Això demana doncs una anàlisi en un sentit més holístic de tot l’edifici i no una optimització de cadascuna de les parts que el composen.
A part d’aquests paràmetres de demanda teòrics de demanda de climatització hi ha altres requisits que permeten assegurar que aquests criteris es compleixen, com són la restricció de la demanda d’energia primària renovable per al conjunt de l’edifici (que va dels 60 kWh/m2any com a màxim per a una certificació PH CLASSIC fins a 30 kWh/m2any per a una certificació PH PREMIUM). A diferència de la demanda anterior, aquí es tindria en compte també la demanda d’il·luminació, dels electrodomèstics i de tots aquells equips que funcionin amb energia, i per altra banda també la producció local d’energia renovable, com podria ser la producció d’electricitat amb plaques fotovoltaiques, que serviria per a reduir el ràtio abans esmentat.
Un altre requisit que s’ha de complir en una casa Passivhaus, el qual és la clau de tot el sistema i el que realment fa la diferència en quant a qualitat constructiva i confort, és el de superar un test de pressurització (test “Blowerdoor”) en que es doni un valor d’hermeticitat a l’aire inferior a 0,63 renovacions/hora a un diferencial de pressió de 50 Pa. El que pretén aquest test és el d’assegurar que no hi ha forats significatius en l’envolupant exterior de l’habitatge i que per tant no hi ha intercanvis d’aire no volguts entre interior i exterior, de manera que no es produeixin pèrdues de l’aire interior que prèviament ha estat climatitzat a una temperatura de confort entre 20 i 25ºC per a qualsevol època de l’any.
El secret per poder aconseguir aquest confort físic es basa, tal com hem comentat fins ara, en aconseguir la temperatura òptima amb el màxim l’eficiència energètica, però també en la qualitat de l’aire. Aquests aspectes poden arribar a oposar-se un a l’altre, sobretot quan hi ha la necessitat de ventilar l’aire viciat interior amb temperatures extremes a l’exterior. En aquests casos no és eficient ventilar directament per les finestres, ja que la renovació d’aire es fa deixant escapar un aire climatitzat per deixar entrar un aire massa fred o massa calent. En canvi les Passivhaus disposen d’un aparell de ventilació de doble flux amb recuperació de temperatura, el qual traspassa la temperatura de l’aire interior de la casa a l’aire filtrat provinent de l’exterior i així adaptar-lo a la temperatura interior, de manera que es conserva entre el 75 i el 98 % de la temperatura de confort.
Les cases Passivhaus són entre 6 i 10 vegades més estanques que el que demana el Codi Tècnic de l’Edificació per a cases de nova construcció, cosa que permet un rendiment optimitzat de l’aparell de ventilació. Però això no vol dir que les cases Passivhaus no es puguin obrir igual que qualsevol altre tipus de casa per a ventilar. De fet, si la temperatura és favorable és la manera més eficient i passiva de ventilar, i per tant fer-ho és recomanable en una casa passiva. És quan les condicions exteriors no són favorables (que és la major part del temps) que en una casa Passivhaus no cal obrir finestres, perquè igualment estarà perfectament ventilada i climatitzada a temperatura de confort.
