La Nou de Gaià

Quan una casa és petita les possibilitats formals del projecte es redueixen i, forçosament, els detalls cobren més importància. En aquest cas l’encàrrec consisteix en un habitatge aïllat per a dues persones de al voltant de 100 m², la qual cosa suposa fer una casa de dues habitacions (una d’elles en suite i vestidor) i dos banys. La resta del programa principal es configura en un sol espai obert a fi de poder aprofitar la resta de l’espai disponible.

La parcel·la està situada a La Nou de Gaià, província de Tarragona, i té poc més de 400 m², amb la qual cosa tampoc no hi havia gaire marge per a construir un habitatge aïllat en una sola planta. Per aquesta raó la forma de la casa en planta és bàsicament un rectangle, el qual queda encaixat en un dels extrems posteriors de la parcel·la, cosa que permet aprofitar al màxim la superfície restant. L’únic element que trenca el rectangle és el pati interior, que permet il·luminar la zona pública i generar així un espai de més qualitat.

Addicionalment, es va decidir que la casa havia de complir amb l’estàndard Passivhaus. Les exigències per a complir amb l’estàndard, a part de l’estanquitat a l’aire i un sistema de ventilació forçada amb recuperador de calor, inclouen la d’aconseguir la major captació solar a l’hivern i reduir així el consum de calefacció. Per a maximitzar aquesta insolació la coberta de la zona de dia s’inclina per a donar més alçada a la cantonada sud i augmentar així la superfície de captació. Per contra, a fi de reduir la insolació a l’estiu és perllonguen els ràfecs de la coberta per a protegir els forats de les finestres.

Tornant al principi, el disseny d’aquesta casa se centra en els detalls, com és el cas del pati interior. Aquest pati es va treballar com una caixa de vidre, sense marcs, per a generar una continuïtat entre l’interior i l’exterior sense entrebancs que puguin entorpir la vista o generar ombres no volgudes. La il·luminació per aquest pati és suau i homogènia, i permet equilibrar l’entrada de llum per la façana oposada . Un altre exemple és la resolució de la cantonada sota la coberta inclinada; en aquest cas es va optar per col·locar un pilar de fusta. Aquesta decisió ens permetia minimitzar el pont tèrmic a la vegada que la secció del pilar també podia ser més estreta, ja que el propi pilar ja fa de premarc per a la col·locació de les finestres. A més, exteriorment el pilar de fusta es converteix en un contrapunt pel que fa a la materialitat de la casa que fa que la casa sigui diferent a les del seu entorn.