Avui es commemora el centenari de la fundació de possiblement l’escola d’arquitectura i disseny més influents del que s’ha anomenat el Moviment Modern en arquitectura. Però l’escola de la Bauhaus no va ser només això; la seva voluntat va ser la de incidir en la societat mitjançant el disseny d’objectes de consum industrialitzats sense renunciar al seu component artístic. És a dir, en un moment de canvi total de règim a l’Europa Central (al 1919 tot just s’havia acabat la I Guerra Mundial) i després de vàries exposicions universals en què s’havia evidenciat la dicotomia entre l’esteticisme clasicista del vell règim o l’Acadèmia de Belles Arts i el funcionalisme del món de les escoles d’enginyeria, just en aquest moment la Bauhaus es proposa elaborar un nou codi per a la modernitat que torni a recosir l’estètica amb la funcionalitat en tots els àmbits de la societat, des del teatre o la dansa fins al disseny de mobles o l’arquitectura.
“La recuperació dels mètodes artesanals en l’activitat constructiva, elevar la potència de l’artesania al mateix nivell que les Belles Arts i intentar comercialitzar els productes que, integrats en la producció industrial, es convertiran en objectes de consum assequibles per al gran públic” , Walter Gropius, fundador de l’escola Bauhau
Finalment, al 1933 el partit nazi d’Adolf Hitler va tancar l’escola per les seves vinculacions amb el partit comunista, que havia estat il·legalitzat a causa dels fets de l’incendi del Reichstag el febrer d’aquell mateix any.
